-
Entrades recents
Comentaris recents
- Feliz dia del Educador Social BLOGS DEL #DIAES – RETOS DE LA VIDA en Globalització i educació social
- Carnaval de Blogs 2017 – Dia Internacional de l’Educadora i Educador Social | FEM DE TOTES I TOTS AQUESTA SOCIETAT en Globalització i educació social
- Carles Monclus en Valencianada 2017
- Beatriz García Marcos en Valencianada 2017
- sanz vazquez en L’educació com a dret o com a mercaderia
Arxius
- abril 2021
- març 2021
- setembre 2020
- març 2020
- octubre 2019
- maig 2019
- març 2019
- desembre 2018
- novembre 2018
- octubre 2018
- setembre 2018
- març 2018
- febrer 2018
- novembre 2017
- octubre 2017
- abril 2017
- març 2017
- febrer 2017
- gener 2017
- octubre 2016
- juny 2016
- maig 2016
- novembre 2015
- octubre 2015
- maig 2015
- març 2015
- agost 2014
- febrer 2014
- setembre 2013
- novembre 2012
- octubre 2012
- agost 2012
- juliol 2012
- juny 2012
- maig 2012
- febrer 2012
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- març 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- novembre 2009
- octubre 2009
- agost 2009
- gener 2009
Categories
Meta
Crowdfounding, una altra manera de finançar cinema
Ací podeu llegir un exemple de finançament de cinema participatiu. Als seguidors que aporten finançament, se’ls ofereix la possibilitat de treballar d’extres o fer suggeriments sobre l’argument.
http://www.rtve.es/rtve/20110316/crowdfounding-otro-cine-posible/417400.shtml
Posted in cinema
Un article que critica la política cultural del PSOE
Ací teniu un article interessant crític amb la política cultural del PSOE. Compartisc moltes de les seues crítiques però crec que cal anar més lluny. Les polítiques culturals centrades en la difusió cultural i que no es qüestionen els continguts culturals són polítiques de dretes! Ja és hora que algú ho diga!
Fer política cultural d’esquerres (i que per tant pretén transformar aquesta societat) exigeix donar la possibilitat i fomentar que els propis ciutadans i ciutadanes siguen creadors i que els continguts de les activitats culturals siguen alliberadors i no alienants. La tasca de difusió de les propostes professionals s’ha det fer, però amb l’objectiu principal d’animar a les totes les ciutadanes ciutadans a expressar-se, …
Tagged política cultural
Artibarri. Una web molt interessant amb experiències
Els orígens d’Artibarri es remunten a la Jornada de Can Bordoi, Joves i Inclusió Social, el novembre del 2001, en un procés animat per la Fundació Jaume Bofill en el que, durant els anys 2002 i 2003, un grup divers de professionals, estudiants i activistes de l’àmbit català es van trobar periòdicament per reflexionar i compartir experiències sobre projectes artístics i educatius adreçats a joves en risc d’exclusió. El treball en xarxa es va dibuixar des de bon començament com el camí necessari per assolir l’objectiu de promoure els projectes artístics d’intervenció comunitària i, de manera més general, la democràcia cultural. Aquest procés, anomenat Joves, Creació i Comunitat, es va veure enriquit amb la realització de diverses jornades obertes en les que va participar un gran nombre de persones i entitats interessades en la temàtica. La necessitat de crear una xarxa d’iniciatives a nivell català va tornar a ser una crida unànime. A finals de maig del 2003, en el marc de la Trobada Internacional Joves, Creació i Comunitat, es presenta per primera vegada la xarxa Artibarri. Altres jornades han tingut lloc els anys 2004 , 2005, 2006, 2007 i 2008 Altres accions han estat: l’edició del núm. 41 de la col·lecció Finestra Oberta, anomenada “Joves, Creació i Comunitat”, la web artibarri.org, la participació a seminaris i jornades de diversa mena, la recerca Art i desenvolupament comunitari, el suport a iniciatives, o l’activació de la recerca i la reflexió entorn les pràctiques dels membres de la xarxa.
Posted in arts plàstiques
Revista Cultura. La cultura en l’era digital
Ací podeu trobar el darrer número de novembre de la revista Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Artur Serra i Hurtado Cultures del disseny. Visions d’un antropòleg a la Catalunya del segle XXI
Javier Celaya Cultura “Mash-up” tallar i enganxar a l’era digital
Xavier Cubeles Digitalització i indústries culturals
Laura Borràs Castanyer L’escriptura literària en l’era digital
Juan Varela Mitjans en xarxa en l’era del flux social
Anna Falguera La Cultura digital, una oportunitat per a la política cultural catalana
Josep Font L’Anella Cultural, una xarxa d’equipaments culturals connectats en banda ampla.
Jordi Cartanyà Recerca i Innovació per afrontar els reptes socioeconòmics: el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013
Jordi Alié El consum de televisió en l’era digital. El cas de TV3
Ann Doyle Arts escèniques i educació en un món de treball en xarxa avançat
Posted in Noves tecnologies, internet, revistes
Una interessant reflexió sobre el tema dels drets d’autor
Post al Blog Utopia y educación
REFLEXIONES FINALES:
* Las músicas populares urbanas han explotado al máximo la figura del «genio creador», de modo que actualmente, cualquier modelito bien peinado y bien vestido se convierte en un genio por obra y gracia del mercado. No, probablemente ni Alejandro Sanz, ni Teddy Bautista, ni yo mismo, pasaremos a la historia. Del Clasicismo, por ejemplo, la mayoría de la gente recuerda a Haydn, Mozart y Beethoven (su primer periodo), ¿no había más músicos? Por supuesto que sí, pero estos solo estos tres permanecerán en la memoria colectiva de la mayor parte de la población.
* La juventud se encuentra muchísimas veces (lo compruebo, como profesor de música) engañada por esa industria, que fabrica novedades y necesidades a cada momento. Ahí estamos algunos intentando separar la paja del trigo. Y eso sí: es totalmente respetable que uno escuche porquerías (yo también lo hago, a veces), pero siendo consciente de lo que escucha. Mucha de esa juventud cree de verdad que en las listas de éxitos están los mejores, y que hay nuevos «grandes creadores» cada año. Son manipulados por intereses puramente comerciales. Por tanto, no entiendo muy bien qué clase de legitimidad tienen ustedes para hablar de cultura, arte, o compararse con la ciencia. Compárense mejor, por ejemplo, con los anuncios de detergente (con perdón hacia esas marcas tan respetables que tan adecuadamente limpian nuestra ropa). Sería mucho más serio.
* El 90 % de los músicos y cantantes de este país no viven de la venta de discos, ni del famoso canon, ni de la SGAE, sino de sus conciertos, a veces dan clases de música, participan en festivales… Sinceramente, no creo que la opinión de un 10 % merezca la pena ser considerada. Hagan sus cuentas: miles de músicos terminan su carrera en los Conservatorios, en Escuelas de Música, tocan en Bandas, en Rondallas, adolescentes montan sus grupos, gente que toca en los bares de las ciudades, gente que toca en el metro, músicos de orquestas clásicas y no clásicas… ¿O ME VAN A DECIR USTEDES QUE NO SE REFIEREN A ESOS MÚSICOS? ¿SÓLO LOS QUE GANAN DINERO, ENTONCES, MERECEN SER CONSIDERADOS?
* Dos mil quinientos años de civilización, muchos más de humanidad, tres cuartas partes del mundo donde no se graba la música ni se registra en ningún formato, sólo cien años en que se veneraba al «genio creador» y otros cien donde ese genio «es inventado» artificialmente… NO, LA MÚSICA NO VA A DESAPARECER. LA HISTORIA NOS LO DICE.
* La música NO VA A DESAPARECER, sino un modelo que ha llegado, en el marco de esta sociedad de consumo, a vendernos humo, vendernos «música basura» a cada paso.
* Los músicos NO VAN A DESAPARECER, porque existen desde el principio de los tiempos, y seguirán existiendo, a pesar de la SGAE.
* Los grupos y cantantes de músicas «modernas» (las que más arriba denominé «músicas populares urbanas») NO VAN A DESAPARECER, sino que probablemente tendrán más posibilidades, al no estar sujetos a estudios de mercado y criterios de venta (nunca de calidad musical) de la industria discográfica.
* La radio, internet y los medios de comunicación, SE VAN A ENRIQUECER CULTURALMENTE, ya que si desapareciera la industria musical tendrían acceso y promoverían miles de músicas y músicos distintos, no solamente los que interesen a determinadas industrias a golpe de billetera.
No es mi deseo que la gente no tenga de qué vivir. Tal vez sea el momento de buscar soluciones creativas para esas personas. Pero eso sí, quiero manifestarme absolutamente A FAVOR (en este caso) de que los tiempos cambien, de que se camine de nuevo a la valoración de la música como arte, y no como mercado, a una democratización del acceso y la libre elección de músicas (no lo que sucede hoy por hoy en la industria musical y los medios de comunicación asociados), y a que las generaciones venideras escuchen y conozcan muchas más músicas que las que hoy por hoy se les permite.
Article complet: http://www.utopiayeducacion.com/2010/12/musica-y-derechos-de-autor-una.html
Posted in drets d'autor
L’Associació de professionals de joventut rebutja la Llei de joventut de la Comunitat Valenciana
La llei no respón als problemes de la gent jove i és la pitjor de totes les lleis autonòmiques
Hui, dia 23 de desembre de 2010, s’aprova a les Corts la Llei de Joventut de la Comunitat Valenciana. Una llei que afecta directament a totes i tots els joves de la Comunitat Valenciana i al conjunt de les polítiques de joventut. Esta Llei no és nova. Han fet falta dos lesgislatures i fins a quatre textos distints per a, finalment, dur a les Corts un projecte de llei que tant el moviment associatiu juvenil com els i les professionals de les polítiques de joventut considerem insuficient i, en alguns aspectes, com la regulació dels Consells de la Joventut, fins i tot, negatiu. La Llei de joventut de la Comunitat Valenciana arriba, gairebé l’última i és, amb diferència, molt deficient si la comparem amb les lleis d’altres Comunitats Autònomes.
Per tor allò, l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana, manifestem el següent:
1. Volem una llei realment participativa, on la població afectada tinga la possibilitat d’opinar, fer propostes i que siguen considerades. Denunciem l’estafa del procés participatiu que se va fer on el text que durant mesos s’havia publicitat en el blog, en la web de l’IVAJ, en reunions amb el CJCV (Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana) i encontres de professionals… es va canviar per un altre molt distint.
2. La llei s’oblida absolutament de revisar la distribució de tasques entre Ajuntaments i Generalitat i acabar amb el solapament de funcions, de reconéixer els perfils professionals, regular la seguretat de les activitats i equipament per a joves, establir mecanismes de finançament de les polítiques de joventut, des de la Generalitat als municipis o concretar aspectes sectorials de la política de joventut i els serveis per a joves com ara la informació juvenil, l’animació, el turisme juvenil, l’ocupació, l’habitatge, l’oci, la cultura, la salut, les famílies, l’educació, la mobilitat, la societat de la informació…
3. Demanem una llei que aposte clarament per l’associacionisme juvenil i la participació, que done al CJCV una figura jurídica clara, de caràcter públic i dotat d’una línia pressupostària clara. Exigim que es respecte l’autonomia econòmica i funcional dels organismes de l’associacionisme juvenil, es a dir els Consells de la Joventut. Una dada significativa: mentre el Pla Jove mereix 5 articles, als Consell de la Joventut es dediquen 16 articles i el capítol més extens de la llei és el del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana amb 13 articles, fins i tot més dels que se dediquen a regular la pròpia administració autonòmica de joventut (11 articles). És evident la intenció de la Llei: controlar els Consells de la Joventut.
4. Reclamem que l’IVAJ quede adscrit a la Presidència de la Generalitat, per tal de donar-li una rellevància necessària a les polítiques de joventut i per tal de facilitar la transversalitat que es pretén amb el canvi “cosmètic” de nom pel de “Generalitat Jove”.
Els i les professionals de les polítiques de joventut de la Comunitat Valenciana, malgrat les insistents nostres demandes, ham vist com l’IVAJ s’ha negat a obrir cap mena de diàleg amb qui treballa cada dia amb els i les joves a ajuntaments, associacions, diferents serveis i programes per a joves.
Per estos motius l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana rebutja la llei que s’aprova hui i lamenta que es malbarate esta oportunitat de fer una bona llei de joventut, eficaç i avançada, que done resposta real als problemes existents, quan la gent jove està sent una de les principals víctimes de la crisi econòmica. Els i les professionals de joventut lamentem que este haja estat un procés estèril i afirmem que hui és un dia de retrocés per a les polítiques de joventut.
Més informació: http://professionalsjoventutcv.wordpress.com/
Posted in joventut
COMUNICAT DE DIFERENTS ENTITATS RESPECTE A LA SITUACIÓ DEL SECTOR CULTURAL AL PAÍS VALENCIÀ
SECTOR DE LES INDÚSTRIES CULTURALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
1,- Davant de la inexistència de polítiques culturals de la Conselleria de Cultura que incentiven el teixit professional de la nostra comunitat, demanem establir marcs d’interlocució efectius pels que fa planificació, desenvolupament i avaluació de les polítiques culturals que tinguen com a beneficiaris als ciutadans i la pròpia indñustria. Estimem imprescindible propiciar el debat i la interacció entre tots els agents que intervenen professionalment al sector. L’objectiu principal d’este comunicat és salvar desenes de milers d’ocupacions, milers d’empreses que generen riquesa descentralitzada en tot el territori valencià i millorar les possibilitats d’accés del públic a la Cultura com a dret social irrenunciable.
2.- El sector cultural és un dels més sostenibles des de la perpectiva econòmica, ja que de forma permanent revertix els seus beneficis en infraestructura i mà d’obra que redunda en la pervivència i professionalització de les indústries culturals.
3.- Sent n sector estratègic i preferent, és incomprensible que davant de la crisi actual, els pressupostos de cultura hagen sigut dels primers a experimentar una reducció dràstica en les administracions públiques oscil·lant en diferents sectors entre el 35 i 65% respecte a exercicis anterios, mentres es recolza pressupostàriament i amb mesures excepcionals a altres industries amb problemes.
4.- Creiem que és necessari adaptar els models de subvencions i els terminis de pagament a les necessitats empresarials del sector, així com propiciar convenis entre l’administració autonòmica i el sector cultural per tal de promoure’l.
5.- Considerem necessari consensuar amb tots els agents implicats un codi de bones pràctiques que definisca els drets i deures dels professionals del sector cultural en temes laborals, econòmics i professionals.
6.- Demanem la implicació de les adminstracions públiques en la instauració de l’IVA CULTURAL del 4% i l’aplicació de la Llei de Patrocini i Mecenatge.
7.- Foment de les Institucions Culturals i de les Empreses de la Indústria Cultural.
8.- Ús efectiu dels mitjans de comunicació públics per a la divulgació i promoció de la cultura valenciana i de la seua llengua.
9.- La nova llei d’economia sostenible situa a les indústries culturals com un dels deu sectors estratègics. En virtud de la coherència entre discurs polític i pràctica política, és necessari que els pressupostos i plans de suport econòmic contemplen de manera equitativa a la cultura.
10.- Esta iniciativa és absolutament independent i té com a propòsit estratègic contribuir a que la cultura, transmissora fonamental de coneixements i de valors socials, generadora d’ocupació i reiques econòmica, ocupe el posicionament social i econòmic que mereix.
Col·lectius que signen el comunicat: AAPV, ACPV, AC Premis Abril, A Editors PV, AGPV, A grups Valencians, A Grups per a joves Paterna, A Musico Carrasca 13, APDCV, A.P Ilustradors Valencia, A V de Circ, AVETID, AVED, Ca Revolta, Col·lectiu Ovidi Montllor, Col·lectiu P de Doblatge, Federació Espais Teatrals Idependents, FEV, Organització sindicats actrius i actors de l’estat espanyol, ABV, COBDCV, ADILEVA, AELC, Gremi de llibrers de Valencia, Societat coral Micalet
Tagged política cultural