Después de dos años he decidido publicar la traducción del libro que publique hace dos años. Espero que os pueda ser útil en el resto del estado español y en iberoamerica,
Des de fa dos dies m’estava preguntant si tocava escriure alguna cosa sobre això que estem vivint que ens ha transformat la vida en molt poc temps.
Evidentment es tracta de reflexions sense massa profunditat i fetes a partir d’intuïcions i que és possible que no es corresponguen amb la realitat però no em puc estar de fer-les.
Estem vivint l’expansió d’un virus nou que sembla que exigeix l’adopció de mesures de control de la població per tal d’evitar la seua extensió exponencial. Les mesures aparentment sembla que són adequades i en algun moment sembla que inclús insuficients.
Però hi ha alguna cosa en la teatralitat de la posada en escena de les mesures ( veure al costat del ministre de Sanitat, la ministra de Defensa i el ministre d’Interior) que fa un poc de por. Davant d’una crisi sanitària sembla que el més lògic seria que fora Sanitat i Serveis Socials qui parlaren.
Els pensaments que em provoca aquesta situació em porten a pensar que això pot significar el començament d’una nova etapa del capitalisme caracteritzada pel control i l’atomització de la societat. Les persones només podem ajuntar-nos per treballar. No podem circular pel carrer més d’una però sí que podem anar en metro agrupades camí del treball. Es tracta de trencar tota possibilitat de teixir xarxa per compartir. Volen trencar la xarxa social i reduir-la a persones individuals que produïsquen i obeïsquen.
A l’ensenyament també s’han posat de cop a implementar mesures centrades en la individualització a través de l’ensenyament on-line per no perdre la productivitat del curs, oblidant que allò que es més important del que passa a les classes és el contacte i la compartició de vida entre éssers humans. Jo des de fa molt de temps crec que les ferramentes que ens ofereixen les TIC poden ajudar-nos en els processos formatius però sempre que es facen des d’una plantejament que convide a la reflexió en grup a distància o com a complement de les classes presencials. Però el que sembla que estan plantejant fonamentalment són videoconferències. És a dir reproduir les classes més tradicionals però on-line.
Front tot això que em vé al cap també és cert que hi ha una resposta col·lectiva de teixir xarxa de fer coses en comú encara que siga a distància.
En pocs dies en la ciutat de València s’estan construint xarxes al Cabanyal, a Benimaclet a la Saïdia, a Ciutat Vella però també en molts altres llocs les persones estan intentant donar resposta a aquest nou embat que ens vol solitàries i obedients.
Aprofite per enllaçar diferents articles i entrevistes per pensar ( ja que ens tenen aïllades haurem de, com a mínim pensar, reflexionar i teixir respostes i explicacions no hegemòniques):
Per últim us compartisc la cançó que m’ha acompanyat durant el dia i m’ha generat a pesar de tot molt bon rotllo, perquè “Tot comença aquí”, un cant a la vida :