Monthly Archives: març 2015

Recordant el IX Seminari Freirià

Una setmana intensa entre les ideees de Freire, l’Exèrcit Zapatista, la psiconàlisi sòcio-política i la pedagogia eròtica. Miguel Escobar ha coordinat el Seminari i ens ha fet un regal preciós, una setmana de reflexions i de construcció de coneixement.

10417684_907039762681293_9164963765168308664_n 10428133_907039579347978_8561321914089138189_n

Les RAPs (Representacions Actuades d’una Problemàtica ) s’han mostrat com una metodologia amb moltes possibilitats per a construir coneixement. Posar-les en pràctica ha possibilitat l’alumnat pensar i posar en qüestió la participació estudiantil i els sistema educatiu.

Podeu accedir a la pàgina del Seminari de la UNAM http://www.lrealidad.filos.unam.mx

I a la pàgina de l’exercit Zapatista  http://enlacezapatista.ezln.org.mx

27 de març : Dia Mundial del Teatre

El dia 27 de març se celebra internacionalment el Dia Mundial del Teatre. Cada any un personatge rellevant en el món del teatre escriu un manifest que és llegit arreu del món. Del manifest d’enguany escrit per Krzysztof Warlikowski m’agradaria ressaltar la frase final: “I és aquesta classe de teatre, fonamentat en la veritat i que troba el seu final en l’inexplicable el que desitjo per a tots els seus treballadors, aquells que són a escena i aquells que són a la platea, i ho desitjo amb tot el meu cor.”

MISSATGE DEL DIA MUNDIAL DEL TEATRE 2015

Els veritables mestres del teatre es troben més aviat fora de l’escena. I generalment no tenen cap interès en el teatre com a màquina per repetir convencions i reproduir clixés. Ells busquen l’origen del batec, els corrents vius que tendeixen a evitar les sales d’actuació i les multituds propenses a copiar un món o altre. Fem còpies enlloc de crear mons que estan centrats o fins i tot condicionats a un debat amb el públic, a emocions que creixen sota la superfície. I realment no hi ha res que pugui revelar les passions amagades millor que el teatre.

La majoria de vegades me’n torno a la prosa com a guia. Dia sí dia també em trobo pensant en escriptors que fa gairebé cent anys van descriure de manera profètica però també continguda el rebuig dels déus europeus, el crepuscle que va submergir la nostra civilització en una foscor que encara ha d’il·luminar-se. Estic pensant en Franz Kafka, Thomas Mann i Marcel Proust. Voldria també avui incloure-hi John Maxwell Coetzee, entre aquest grup de profetes.

El seu comú sentit de l’inevitable fi del món –no del planeta sinó del model de les relacions humanes- i de l’ordre social i el caos, és punyentment actual per nosaltres aquí i ara. Per a nosaltres que vivim després de la fi del món. Que vivim malgrat crims i conflictes que diàriament esclaten en llocs nous més ràpid del ritme que els mitjans ubics poden mantenir. Aquests conflictes esdevenen de seguida avorrits i s’esvaeixen dels reportatges de premsa, per no tornar-hi mai més. I ens sentim indefensos, horroritzats i acorralats. Ja no som capaços de construir torres, i els murs que tenaçment construïm ja no ens protegeixen de res, ans al contrari, ells mateixos requereixen la protecció i la cura que consumeixen gran part de la nostra energia vital. Ja no tenim la força per provar d’entreveure què hi ha més enllà de la porta, rere el mur. I per això és exactament que el teatre hauria d’existir i on hauria de buscar la seva força. Per aguaitar allà on mirar està prohibit.

“La llegenda cerca explicar el que no pot ser explicat. Perquè es basa en la veritat i cal que acabi en l’inexplicable”, així és com Kafka va descriure la transformació de la llegenda de Prometeu. Sento profundament que les mateixes paraules haurien de descriure el teatre. I és aquesta classe de teatre, fonamentat en la veritat i que troba el seu final en l’inexplicable el que desitjo per a tots els seus treballadors, aquells que són a escena i aquells que són a la platea, i ho desitjo amb tot el meu cor.

L’autor:

Krzysztof Warlikowski Traducció: Teatre Municipal de l’Escorxador (Lleida)

Krzysztof Warlikowski (Polònia, 1962) és un dels grans directors d’escena europeus de la seva generació. En col·laboració amb l’escenògrafa Małgorzata Szczęśniak, Warlikowski és el creador d’ imatges teatrals excepcionals. El seu procés de treball, que porta els actors a les capes més profundes de creativitat, li ha permès, sense obviar els autors contemporanis, representar Shakespeare des de perspectives inèdites o tragèdies gregues des d’un punt de vista subversiu.

Des de 2008 és el director artístic del Nowy Teatr de Varsòvia, on

ofereix una visió molt personal del rol del teatre dins la societat, que passa per la participació dels espectadors en el debat sota el lema “Sortir del teatre”. Els muntatges de Warlikowski, que també inclouen l’ òpera, han voltat pels millors escenaris

i festivals del món recollint nombrosos guardons.

IX Seminari Internacional Freirià a València

La setmana del 24 al 27 de març realitzarem a la Facultat d’Educació i a l’Institut Jordi de Sant Jordi el “IX Seminario Freiriano: La participación estudiantil”. El seminari el realitzarem en col·laboració amb el professor Miguel Escobar de la UNAM i alumnat del Posgrado de Pedagogía de la UNAM. El seminari s’incriu en els treballs realitzats al Seminari “Lectura de la realidad en el aula” de la Universitat Nacional de Mèxic. El contingut del seminari girarà al voltant de les vivències de l’alumnat respecte a: Què és l’aula? En què consisteix l’acte educatiu? Com ha sigut l’acte educatiu? Com s’entén la participació estudiantil a l’aula? Podem parlar de participació estudiantil que no siga emancipadora?
Podeu accedir a un article del professor Escobar sobre  “La reinvención freiriana en la universidad: Paulo Freire, el movimiento zapatista, el psicoanálisis sociopolítico y la Pedagogía Erótica”
I al seus llibres “Descifrar la mirada” y “Pedagogía Erótica

Durant el Seminari també presentarem el nou llibre de Miguel Escobar : “Pedagogía de la praxis” que podeu descarregar ací.

Cartel final 2015pdf