Un del tema que des de fa anys em preocupen i que al mateix temps m’interessen és tot allò que gira al voltant d’internet. Crec que no podem entendre la nostra realitat sense entendre la xarxa, i això és complicat perquè l’espai virtual és un espai que canvia molt ràpidament. Tot en aquest espai ha passat acceleradament i ens ha resultat molt difícil assumir-ho i analitzar-ho suficientment. Per altra banda ,qui té poder en aquest espai virtual tampoc té molt interés en que el controlem.
L’animació sociocultural que té en la participació el seu eix d’acció no pot obviar la xarxa i les connexions virtuals com un espai de treball. La ciberanimació és una praxi sociocultural que utilitza les xarxes i espais virtuals per a generar projectes cooperatius d’estructuració d’un teixit social solidari, participatiu i multicultural que desenvolupen models d’organització social sostenibles i inclusius.
Per això, quan aquest matí , escoltant el podcast de Mossegalapona 474 , m’he assabentat de la filtració de noms, adreces de correus i telèfons de 533 milions d’usuaris de Facebook de l’any 2019 m’ha semblat una notícia molt rellevant. Aquestes dades es van vendre a la xarxa en aquell moment (no es sap qui les va comprar) i ara són accessibles a la xarxa en un fitxer que està penjat a un Torrent, que, segons deien al programa, és fàcilment accessible. El fitxer de l’estat espanyol conté 11 milions d’usuaris. Sembla que ixen tots els comptes que tenen posat el número de telèfon en el seu compte. I, a partir d’ahí, imagineu la quantitat de dades que es poden obtenir de eixes persones a la xarxa.
Hem de ser conscients que en la mesura que utilitzem la xarxa, però especialment quan utilitzem eines gratuïtes proporcionades per empreses privades estem generant dades que seran utilitzades com a negoci per aquestes empreses, i de manera indirecta ens estem sotmetent al seu control i a la seva possible censura (a Facebook últimament se succeeixen una infinitat de denúncies), però també que aquestes dades són susceptibles de ser hackejades per algú.
Som realment conscients d’això ?, des de l’animació sociocultural i des de la ciberanimació som prou crítics amb aquest fenomen ? Moltes de les nostres pràctiques en l’espai virtual, contribueixen de manera indirecta a aquest negoci? Contribuïm a desprotegir als ciutadans i ciutadanes davant les grans corporacions ?
Fer cibernanimació, des del meu punt de vista, implica treballar educativament aquest tema des d’un punt de vista crític. Cal que dediquem temps a sensibilitzar sobre la privacitat i de les repercussions que té que les nostres dades estiguin gravades a la xarxa. I no em refereixo només a el tema de la nova directiva europea de protecció de dades, vaig més enllà. Cal actuar i sensibilitzar en la mesura que l’existència de dades sensibles a la xarxa desprotegeix a la ciutadania dels seus drets i la posa a la mercè dels poders econòmics i polítics, per exemple, les pràctiques que realitza qualsevol empresa quan contracta una nova persona i busseja a la xarxa per conèixer les seves opinions, el seu oci, o qui són les seves amistats.
Sobre aquesta qüestió i possibles alternatives fa un parell d’anys vaig escriure unes notes per a les Jornades Ciberanimación 18, que podeu consultar ací.
