Monthly Archives: desembre 2010

Revista Cultura. La cultura en l’era digital

Ací podeu trobar el darrer número de novembre de la revista Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Artur Serra i Hurtado Cultures del disseny. Visions d’un antropòleg a la Catalunya del segle XXI
Javier Celaya Cultura “Mash-up” tallar i enganxar a l’era digital
Xavier Cubeles Digitalització i indústries culturals
Laura Borràs Castanyer L’escriptura literària en l’era digital
Juan Varela Mitjans en xarxa en l’era del flux social
Anna Falguera La Cultura digital, una oportunitat per a la política cultural catalana
Josep Font L’Anella Cultural, una xarxa d’equipaments culturals connectats en banda ampla.
Jordi Cartanyà Recerca i Innovació per afrontar els reptes socioeconòmics: el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013
Jordi Alié El consum de televisió en l’era digital. El cas de TV3
Ann Doyle Arts escèniques i educació en un món de treball en xarxa avançat

Una interessant reflexió sobre el tema dels drets d’autor

Post al Blog Utopia y educación

REFLEXIONES FINALES:
* Las músicas populares urbanas han explotado al máximo la figura del “genio creador”, de modo que actualmente, cualquier modelito bien peinado y bien vestido se convierte en un genio por obra y gracia del mercado. No, probablemente ni Alejandro Sanz, ni Teddy Bautista, ni yo mismo, pasaremos a la historia. Del Clasicismo, por ejemplo, la mayoría de la gente recuerda a Haydn, Mozart y Beethoven (su primer periodo), ¿no había más músicos? Por supuesto que sí, pero estos solo estos tres permanecerán en la memoria colectiva de la mayor parte de la población.
* La juventud se encuentra muchísimas veces (lo compruebo, como profesor de música) engañada por esa industria, que fabrica novedades y necesidades a cada momento. Ahí estamos algunos intentando separar la paja del trigo. Y eso sí: es totalmente respetable que uno escuche porquerías (yo también lo hago, a veces), pero siendo consciente de lo que escucha. Mucha de esa juventud cree de verdad que en las listas de éxitos están los mejores, y que hay nuevos “grandes creadores” cada año. Son manipulados por intereses puramente comerciales. Por tanto, no entiendo muy bien qué clase de legitimidad tienen ustedes para hablar de cultura, arte, o compararse con la ciencia. Compárense mejor, por ejemplo, con los anuncios de detergente (con perdón hacia esas marcas tan respetables que tan adecuadamente limpian nuestra ropa). Sería mucho más serio.
* El 90 % de los músicos y cantantes de este país no viven de la venta de discos, ni del famoso canon, ni de la SGAE, sino de sus conciertos, a veces dan clases de música, participan en festivales… Sinceramente, no creo que la opinión de un 10 % merezca la pena ser considerada. Hagan sus cuentas: miles de músicos terminan su carrera en los Conservatorios, en Escuelas de Música, tocan en Bandas, en Rondallas, adolescentes montan sus grupos, gente que toca en los bares de las ciudades, gente que toca en el metro, músicos de orquestas clásicas y no clásicas… ¿O ME VAN A DECIR USTEDES QUE NO SE REFIEREN A ESOS MÚSICOS? ¿SÓLO LOS QUE GANAN DINERO, ENTONCES, MERECEN SER CONSIDERADOS?
* Dos mil quinientos años de civilización, muchos más de humanidad, tres cuartas partes del mundo donde no se graba la música ni se registra en ningún formato, sólo cien años en que se veneraba al “genio creador” y otros cien donde ese genio “es inventado” artificialmente… NO, LA MÚSICA NO VA A DESAPARECER. LA HISTORIA NOS LO DICE.
* La música NO VA A DESAPARECER, sino un modelo que ha llegado, en el marco de esta sociedad de consumo, a vendernos humo, vendernos “música basura” a cada paso.
* Los músicos NO VAN A DESAPARECER, porque existen desde el principio de los tiempos, y seguirán existiendo, a pesar de la SGAE.
* Los grupos y cantantes de músicas “modernas” (las que más arriba denominé “músicas populares urbanas”) NO VAN A DESAPARECER, sino que probablemente tendrán más posibilidades, al no estar sujetos a estudios de mercado y criterios de venta (nunca de calidad musical) de la industria discográfica.
* La radio, internet y los medios de comunicación, SE VAN A ENRIQUECER CULTURALMENTE, ya que si desapareciera la industria musical tendrían acceso y promoverían miles de músicas y músicos distintos, no solamente los que interesen a determinadas industrias a golpe de billetera.

No es mi deseo que la gente no tenga de qué vivir. Tal vez sea el momento de buscar soluciones creativas para esas personas. Pero eso sí, quiero manifestarme absolutamente A FAVOR (en este caso) de que los tiempos cambien, de que se camine de nuevo a la valoración de la música como arte, y no como mercado, a una democratización del acceso y la libre elección de músicas (no lo que sucede hoy por hoy en la industria musical y los medios de comunicación asociados), y a que las generaciones venideras escuchen y conozcan muchas más músicas que las que hoy por hoy se les permite.

Article complet: http://www.utopiayeducacion.com/2010/12/musica-y-derechos-de-autor-una.html

L’Associació de professionals de joventut rebutja la Llei de joventut de la Comunitat Valenciana

La llei no respón als problemes de la gent jove i és la pitjor de totes les lleis autonòmiques

Hui, dia 23 de desembre de 2010, s’aprova a les Corts la Llei de Joventut de la Comunitat Valenciana. Una llei que afecta directament a totes i tots els joves de la Comunitat Valenciana i al conjunt de les polítiques de joventut. Esta Llei no és nova. Han fet falta dos lesgislatures i fins a quatre textos distints per a, finalment, dur a les Corts un projecte de llei que tant el moviment associatiu juvenil com els i les professionals de les polítiques de joventut considerem insuficient i, en alguns aspectes, com la regulació dels Consells de la Joventut, fins i tot, negatiu. La Llei de joventut de la Comunitat Valenciana arriba, gairebé l’última i és, amb diferència, molt deficient si la comparem amb les lleis d’altres Comunitats Autònomes.

Per tor allò, l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana, manifestem el següent:
1. Volem una llei realment participativa, on la població afectada tinga la possibilitat d’opinar, fer propostes i que siguen considerades. Denunciem l’estafa del procés participatiu que se va fer on el text que durant mesos s’havia publicitat en el blog, en la web de l’IVAJ, en reunions amb el CJCV (Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana) i encontres de professionals… es va canviar per un altre molt distint.
2. La llei s’oblida absolutament de revisar la distribució de tasques entre Ajuntaments i Generalitat i acabar amb el solapament de funcions, de reconéixer els perfils professionals, regular la seguretat de les activitats i equipament per a joves, establir mecanismes de finançament de les polítiques de joventut, des de la Generalitat als municipis o concretar aspectes sectorials de la política de joventut i els serveis per a joves com ara la informació juvenil, l’animació, el turisme juvenil, l’ocupació, l’habitatge, l’oci, la cultura, la salut, les famílies, l’educació, la mobilitat, la societat de la informació…
3. Demanem una llei que aposte clarament per l’associacionisme juvenil i la participació, que done al CJCV una figura jurídica clara, de caràcter públic i dotat d’una línia pressupostària clara. Exigim que es respecte l’autonomia econòmica i funcional dels organismes de l’associacionisme juvenil, es a dir els Consells de la Joventut. Una dada significativa: mentre el Pla Jove mereix 5 articles, als Consell de la Joventut es dediquen 16 articles i el capítol més extens de la llei és el del Consell de la Joventut de la Comunitat Valenciana amb 13 articles, fins i tot més dels que se dediquen a regular la pròpia administració autonòmica de joventut (11 articles). És evident la intenció de la Llei: controlar els Consells de la Joventut.
4. Reclamem que l’IVAJ quede adscrit a la Presidència de la Generalitat, per tal de donar-li una rellevància necessària a les polítiques de joventut i per tal de facilitar la transversalitat que es pretén amb el canvi “cosmètic” de nom pel de “Generalitat Jove”.
Els i les professionals de les polítiques de joventut de la Comunitat Valenciana, malgrat les insistents nostres demandes, ham vist com l’IVAJ s’ha negat a obrir cap mena de diàleg amb qui treballa cada dia amb els i les joves a ajuntaments, associacions, diferents serveis i programes per a joves.
Per estos motius l’Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana rebutja la llei que s’aprova hui i lamenta que es malbarate esta oportunitat de fer una bona llei de joventut, eficaç i avançada, que done resposta real als problemes existents, quan la gent jove està sent una de les principals víctimes de la crisi econòmica. Els i les professionals de joventut lamentem que este haja estat un procés estèril i afirmem que hui és un dia de retrocés per a les polítiques de joventut.

Més informació: http://professionalsjoventutcv.wordpress.com/

Perquè la cultura té contingut, no ho oblidem

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=laWOBCnAwFM&fs=1&hl=en_US&color1=0xcc2550&color2=0xe87a9f]

COMUNICAT DE DIFERENTS ENTITATS RESPECTE A LA SITUACIÓ DEL SECTOR CULTURAL AL PAÍS VALENCIÀ

SECTOR DE LES INDÚSTRIES CULTURALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA

1,- Davant de la inexistència de polítiques culturals de la Conselleria de Cultura que incentiven el teixit professional de la nostra comunitat, demanem establir marcs d’interlocució efectius pels que fa planificació, desenvolupament i avaluació de les polítiques culturals que tinguen com a beneficiaris als ciutadans i la pròpia indñustria. Estimem imprescindible propiciar el debat i la interacció entre tots els agents que intervenen professionalment al sector. L’objectiu principal d’este comunicat és salvar desenes de milers d’ocupacions, milers d’empreses que generen riquesa descentralitzada en tot el territori valencià i millorar les possibilitats d’accés del públic a la Cultura com a dret social irrenunciable.

2.- El sector cultural és un dels més sostenibles des de la perpectiva econòmica, ja que de forma permanent revertix els seus beneficis en infraestructura i mà d’obra que redunda en la pervivència i professionalització de les indústries culturals.

3.- Sent n sector estratègic i preferent, és incomprensible que davant de la crisi actual, els pressupostos de cultura hagen sigut dels primers a experimentar una reducció dràstica en les administracions públiques oscil·lant en diferents sectors entre el 35 i 65% respecte a exercicis anterios, mentres es recolza pressupostàriament i amb mesures excepcionals a altres industries amb problemes.

4.- Creiem que és necessari adaptar els models de subvencions i els terminis de pagament a les necessitats empresarials del sector, així com propiciar convenis entre l’administració autonòmica i el sector cultural per tal de promoure’l.

5.- Considerem necessari consensuar amb tots els agents implicats un codi de bones pràctiques que definisca els drets i deures dels professionals del sector cultural en temes laborals, econòmics i professionals.

6.- Demanem la implicació de les adminstracions públiques en la instauració de l’IVA CULTURAL del 4% i l’aplicació de la Llei de Patrocini i Mecenatge.

7.- Foment de les Institucions Culturals i de les Empreses de la Indústria Cultural.

8.- Ús efectiu dels mitjans de comunicació públics per a la divulgació i promoció de la cultura valenciana i de la seua llengua.

9.- La nova llei d’economia sostenible situa a les indústries culturals com un dels deu sectors estratègics. En virtud de la coherència entre discurs polític i pràctica política, és necessari que els pressupostos i plans de suport econòmic contemplen de manera equitativa a la cultura.

10.- Esta iniciativa és absolutament independent i té com a propòsit estratègic contribuir a que la cultura, transmissora fonamental de coneixements i de valors socials, generadora d’ocupació i reiques econòmica, ocupe el posicionament social i econòmic que mereix.

Col·lectius que signen el comunicat: AAPV, ACPV, AC Premis Abril, A Editors PV, AGPV, A grups Valencians, A Grups per a joves Paterna, A Musico Carrasca 13, APDCV, A.P Ilustradors Valencia, A V de Circ, AVETID, AVED, Ca Revolta, Col·lectiu Ovidi Montllor, Col·lectiu P de Doblatge, Federació Espais Teatrals Idependents, FEV, Organització sindicats actrius i actors de l’estat espanyol, ABV, COBDCV, ADILEVA, AELC, Gremi de llibrers de Valencia, Societat coral Micalet