La reflexió sobre què entenem per animació sociocultural ha estat un debat sempre present en la majoria de persones que, des de la teoria o la pràctica, han abordat el concepte.
N’hi ha qui l’han considerada com una pràctica social, com una praxi, com una metodologia, com un model d’acció, … A mode d’exemple en citem algunes:
La UNESCO diu que és “el conjunt de pràctiques socials que tenen com a finalitat estimular la iniciativa i la participació de les comunitats en el procés del seu propi desenvolupament i en la dinàmica global de la vida sociopolítica en què estan integrades”
SOLER, P. (2016)[2] ens parla “d’una metodologia d’acció i intervenció socioeducativa que a partir del protagonisme i la participació de la comunitat busca el seu desenvolupament comunitari i cultural”
PIERRE BESNARD (1990)[1] la defineix l’animació com “tota acció dins d’un grup o damunt d’ell (una col·lectivitat o un medi) encaminada a desenvolupar la comunicació i a estructurar la vida social recorrent a mètodes semidirectius, es tracta d’un mètode d’integració i participació”
Una definició que compartisc des de fa anys i amb la que coincidisc és la de J.M. Barrado que en algun document del qual no tinc ara la referència deia que “l’animació sociocultural és una actuació crítica, lliure i transformadora de la societat. Pretén aconseguir que els pobles siguen protagonistes de la seua cultura: per això cal generar processos de participació i arribar a recuperar les senyes d’identitat, obrir camins a la creativitat, crear espais culturals, transformar el medi…”
També coincidisc molt en la definició del l’Equip Claves (Fernando de la Riva, Carmen Cárdenas i altres) que deia als anys 80 que “l’animació sociocultural és un conjunt coherent de mètodes i tècniques que té com a objectiu fonamental promoure processos de participació social i impulsar el protagonisme organitzat dels ciutadans en la vida social i cultural de la seua comunitat, en el seu desenvolupament, per a què puguen transformar-la en la mesura dels seus interessos i necessitats”.
Des del meu punt de vista l’animació sociocultural és un model d’acció social i cultural que es caracteritza per la participació, pel foment de l’autoorganització i l’autonomia de les persones i els grups, per la utilització de la creativitat i les propostes lúdiques i que té com a objectiu l’apoderament dels col·lectius oprimits, la creació de consciència social de la desigualtat i la transformació de la societat cap a una societat més igualitària i justa.
Això no concreta cap ideologia política específica però sembla evident, des del meu punt de vista, que exigeix una posició feminista, un enfocament antiracista, una lluita per un model més igualitari, una posició en contra de la discriminació per opció sexual, una posició en defensa de les llengües minoritzades, una lluita per una democràcia més participativa, una defensa i compromís amb els grups de persones més desafavorides : migrants, amb diversitat funcional, …
Per tant, torne a la pregunta del títol: caben totes les ideologies en el discurs de l’animació sociocultural? Considere que no. No caben aquelles que sostenen discursos de discriminació i d’odi cap a col·lectius com les persones migrants o les dones, o discursos homòfobs o xenòfobs, …
Moltes de vosaltres estareu d’acord amb mi i no enteneu en aquest moment del text per què afirme allò que us sembla també evident.
El motiu de l’article és que en el VIII Congreso Iberoamericano de Animación Sociocultural que organitza la Red Iberoamericana de Animación Sociocultural apareix dins de les organitzacions que el patrocinen la “Organización Juvenil Española” com a única organització de l’estat espanyol (les altres són totes de països d’Amèrica del Sud).
L'”Organización Juvenil Española” és un moviment de voluntariat creat l’any 1960 en plena dictadura franquista com a entitat del “Frente de Juventudes” que depenia de la “Secretaria General del Movimiento” el partit únic franquista. L’any 1977, finalitzada la dictadura, va constituir-se com associació privada. Encara que afirmen que són una organització apartidista i aconfesional el seu lema segueix sent “Vale quién sirve” que fa referència a una cançó originària del Frente de Juventudes.
Aquest lema de “Vale quién sirve” és utilitzat en moltes ocasions pel partit d’ultradreta espanyol VOX, i dirigents d’aquest partit com Jorge Buxadé tenen fortes vinculacions amb la OJE, com es pot trobar en el seu blog personal. No podem afirmar que hi haja una relació directa entre ambdues organitzacions però sí que sembla que tenen força relació.
En un moment en que estem vivint un preocupant creixement de l’extrema dreta i els discursos d’odi crec que des dels moviments associatius vinculats a l’animació sociocultural caldria exigir a totes les organitzacions que hi participen una posició clara en contra del feixisme, la xenofòbia, i els discursos d’odi. Si la OJE no defensa aquestes idees hauria de denunciar públicament a aquelles persones que diuen que pertanyen a la organització i fan exhibició pública d’idees d’ultradreta.
Si no és així no podem reconéixer a organitzacions d’aquest tipus dins de l’animació sociocultural ja que estaríem contribuint al blanquejament i reconeixement d’organitzacions que estenen els seus discursos discriminatoris amb uns valors contraris a tot allò que ha representat i representa l’animació sociocultural.
[1] Besnard, P. (1990) El animador sociocultural. Grup Dissabte
[2] Soler, P (Coord) (2016) La animación sociocultural. Una estrategia para el desarrollo y el empoderamiento de comunidades. Editorial UOC
Pingback: Camí del VIII Congreso Internacional de Animación Sociocultural | Animació Sociocultural i xarxa