Jo ja havia escrit una entrada per participar en el Carnaval de blogs, que s’ha publicat aquest matí en el blog de Mirella Palenzuelo http://reflexiones23a.blogspot.com.es/ però la repressió brutal d’ahir a Catalunya m’ha impulsat aquesta vesprada a escriure un altre post amb dues reflexions:
1. Globalització i repressió: La repressió és global i intenta sotmetre a tots aquells i aquelles que s’oposen als poders dominants. Hui dia 2 d’octubre s’acompleixen 49 anys de la matança de Tlaletolco a Mèxic. El 2 d’Octubre de 1968, en la Plaça de Tlatelolco o de les Tres Cultures es van congregar quasi 50.000 estudiants, el moviment cercava un canvi democràtic en el país, majors llibertats polítiques i civils, menor desigualtat i la renúncia del govern del Partit Revolucionari Institucional (PRI) que consideraven autoritari. Però van ser envoltats des de tots els carrers convergents per l’exèrcit. Es va disparar una bengala… i la matança va començar. Els soldats van començar a disparar indiscriminadament contra els allí presents, mentre els estudiants fugien aterrits. Quasi 400 estudiants van morir aquell dia, i més de mil van resultar ferits de gravetat.
La masacre la va ordenar un govern del PRI, el partit que havia governat i continua governant en Mèxic. Podeu veure més informació
[youtube https://www.youtube.com/watch?v=AWb0hwV6HWg&w=560&h=315]
És un fet molt poc conegut a l’estat espanyol però que m’agrada recordar tots els anys. La repressió contra els i les estudiants és un símbol de la repressió contra la raó, la paraula, un exemple de la força bruta contra la llibertat.
Ahir també a Catalunya la repressió va ser ordenada pels mateixos hereus del franquisme que porten ja més de 80 anys governant-nos amb la mirada còmplice dels partits anomenats “constitucionalistes”. També va ser un exemple grotesc de força bruta contra la raó i la paraula, polícies i guàrdies civils colpejant a persones que cridaven “som gent de pau” i “volem votar”.
En els dos casos es mostra la força de Thanatos front a l’Eros. La força de la Mort contra l’Amor, contra la Vida.
2. Educació: Però l’educació és la resposta. La dignitat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya només es pot explicar pel treball que durant anys han fet tots i totes les educadores de l’àmbit de l’educació no formal. El treball fet als caus, als esplais i a tots aquells centres de joves ha generat una ciutadania apoderada capaç d’enfrontar-se a la injustícia amb dignitat i determinació. L’amor i el somriure front a la repressió.
A Mèxic també aquests darrers anys el moviment indígena s’ha alçat amb dignitat, ha anat construint des de l’altra educació un moviment des de baix i a l’esquerra, que es exemple de lluita per l’amor i la vida enfront de la mort, de l’Eros front al Thanatos.
Aquestes imatges es fonen al meu cap hui dia 2 d’octubre, junt a la de Neus Català, la supervivent de l’holocaust a Ravensbruck que ahir anà a votar, i que algun dia va dir “No puc ni vull oblidar”.