I aquest és el meu primer text al voltant del tema del Dia de l’Educació Social publicat hui al blog de Mirella Palazuelo http://reflexiones23a.blogspot.com.es
“Els reptes de l’educació social en temps de la globalització”
La globalització és un conjunt de processos que han transformat la manera de viure dels éssers humans al planeta. L’origen de la globalització està en dos factors rellevants: la millora de les comunicacions (i, en concret l’aparició de la “xarxa”, internet) i la millora del transport. Aquests dos factors han trencat les dimensions d’espai i temps presents al planeta i han tingut i estan tenint importants repercussions en els àmbits econòmics, polítics, ecològics, culturals,…
En un món dominat per un capitalisme voraç que cerca maximitzar els beneficis i que veu qualsevol barrera o intent de control per part dels estats com un inconvenient per fer negoci, la millora de les comunicacions i del transport ha permès allò que anomenen deslocalitzar la producció i abaratir els costos laborals per a les grans corporacions industrials i de serveis.
Al mateix temps cada dia som més conscients que vivim en eixa “aldea global” i que allò que succeeix en un lloc del planeta té repercussió en la resta. La contaminació, els accidents nuclears, la deforestació no només afecten a aquella regió del planeta on es produeixen. Som cada dia més conscients de que tots els éssers humans anem a la mateixa barca.
La globalització és una realitat de la qual difícilment podem fugir però si que hi ha moltes maneres d’abordar-la.
Els anomenats moviments antiglobalització lluiten per una globalització que tinga en compte les persones i no les deixe en mans de les grans corporacions industrials, de la selva del lliure mercat que han propiciat les corrents neoliberals. Reclamem “un altre món on càpien tots els mons”.
I la globalització té un altre vessant no menys important i és la globalització cultural. I aquesta globalització cultural té certs aspectes positius. Mai en la història havíem pogut accedir amb tanta facilitat a manifestacions culturals altres continents. Ara podem escoltar música generada països molt lluny del nostre entorn, o menjar cuina tradicional de cultures molt allunyades de les nostres. Aquest coneixement d’altres formes culturals, encara que moltes vegades es produeix de manera molt estereotipada, és enriquidor i afavoridor de la tolerància. Però aquesta globalització cultural té també aspectes negatius en un món capitalista com el que vivim: una tendència general a mercantilitzar els productes culturals al llarg del planeta. El problema és que no totes les cultures disposen de la mateixa capacitat econòmica per a mostrar-se al món, i açò implica que les manifestacions culturals d’aquells països amb més poder econòmic estenen els seus models culturals pel planeta. Algú deia que la cultura comuna que tenim tots els habitants del planeta són les sèries americanes o les seues grans produccions cinematogràfiques.
Quins són els reptes de l’educació social front a aquesta globalització?
A l’entrada del Carnaval de blogs de l’any passat afirmava que les accions des de l’educació social seran positives per a les persones quan les ajuden a comprendre el món, quan les ajuden a apoderar-se. L’educació, com deia Freire, no canvia el món, canvia les persones que canviaran el món. L’educació social serà garant dels drets de la ciutadania si promou en les persones la capacitat per a lluitar pels seus drets, i per contribuir a una societat més justa.
Per tant l’educació social ha d’ajudar a les persones a abordar la globalització des d’una perspectiva crítica. I això vol dir posar a les persones en la situació de qüestionar les corrents neoliberals de pensament que s’han instal·lat de manera subtil en les nostres vides.
Però per altra banda l’educació social ha d’aprofitar aquesta globalització per a posar en contacte a les persones amb altres formes culturals que des d’altres llocs del món promouen valors de solidaritat i de construcció d’una societat més justa. Conèixer per exemple les reflexions dels i de les zapatistes, del moviment kurd o mapuche, és possible hui també gràcies a la globalització i això suposa un enriquiment per a tots i totes nosaltres habitants d’un món occidental que ha d’aprendre molt d’aquests moviments.
I en aquesta línia vull mostrar un conte, que em sembla preciós, del moviment zapatista, del Subcomandant Marcos, que segur que no hauria pogut conéixer sense eixe contacte:
Según nuestra tradición cultural, el mundo fue creado por varios dioses. Unos dioses muy bailadores, muy reventadores -también decimos-, que no lo hicieron cabal. Dejaron cosas pendientes, o cosas que se hicieron mal.
Una de ellas fue que no hicieron a los hombres y mujeres cabales todos, es decir, de buen corazón. Sinó que se les salió por ahí algun gobernador, o algún presidente del país, que salió con el alma mala y con el corazón chueco.
Cuando se dieron cuenta los dioses de esta injusticia, de que había hombres y mujeres que estaban viviendo a costa de los demás, quisieron ayudar algo a los hombres y mujeres del maíz, a los pueblos indios de este país.
Y para ayudarlos les quitaron una palabra: les quitaron el yo. En los pueblos indígenas, en los de raíces mayas y en muchos pueblos de este país, la palabra yo no existe. En su lugar se usa el nosotros.
En nuestras lenguas mayas es el tic. Esa terminación de tic, que menciona al colectivo o a la colectividad, se repite una y otra vez. Y no aparece por ningún lado el yo.
(Palabras en tzotzil) “Nosotros no tememos morir luchando” decimos nosotros. Nunca hablamos en singular. El tic que se repite una y otra vez en nuestras lenguas, viene a ser como el tic-tac de ese reloj que nosotros queremos llegar, para ser parte de este país, sin ser una verguenza para él, una afrenta o un motivo de burla o de limosna. 23 de octubre 2006. Hermosillo. Sonora. SEGÚN CUENTAN NUESTROS ANTIGUOS, Relatos de los pueblos indios durante la otra campaña
I per acabar una altra frase del mateix llibre que diuen Ofelia, Doña Roario y Doña Helena al conte “Un puente femenino en la cultura de abajo” “La tierra peligra y nos llama, los mayores, los ancianos, los equilibradores de las fuerzas del mundo, se van más allá, y nuestras lengua y cultura se mueren con nuestra tierra. Hay que hacernos fuertes con quienes son como nuestro corazón, aunque otros”.
I a això també aquesta “altra globalització” ens pot ajudar.